Fars a les Tenebres parla de viure en aquest món amb consciència ètica. Deu grans pel·lícules han tractat aquest mateix tema.

Si t’agrada aquest post de Docs & the World, difon-lo per xarxes, així ajudaràs a la campanya. Gràcies!

La llista de Schindler (Schindler’s List), Steven Spielberg, 1993

Oscar Schindler (Liam Neeson) és un empresari alemany enriquit durant la Segona Guerra Mundial gràcies a les seves bones relacions amb el comandament nazi. És propietari d’una fàbrica a Cracòvia amb operaris jueus que hi treballen en règim de semiesclavitud. En presenciar la matança del gueto de la ciutat s’adona de la barbàrie de l’extermini programat, i acaba contractant jueus per a la seva fàbrica no per explotar-los, sinó per salvar-los dels camps de la mort. El seu gerent, Itzhak Stern (Ben Kingsley), l’ajuda a redactar una llista de 1.200 persones per salvar-les del mortal camp de concentració de Plaszow.

 

Born on the 4th of July, Oliver Stone, 1989

Un jove nord-americà (Tom Cruise) s’allista com a voluntari a l’exèrcit per lluitar a la guerra del Vietnam, convençut que té el deure de defensar el seu país enfront del comunisme. Al país sud-asiàtic participa involuntàriament en matances de pagesos. És ferit i queda invàlid. En tornar als Estats Units el porten a una clínica de recuperació atrotinada i humiliant. Gradualment descobreix la mentida del militarisme imperant al seu país, de la qual ell ha estat víctima, i després d’una profunda crisi personal llança una campanya de denúncia de la guerra. Inspirada en l’autobiografia de Ron Kovic.

 

Una jornada particular (Una giornata particulare), Ettore Scola, 1977

El 6 de maig de 1938 Hitler visita Roma. Tota la Itàlia feixista li ret una benvinguda amb honors. En un bloc de pisos només hi han quedat una mestressa de casa, Antonietta (Sophia Loren), i un home que s’amaga de la policia, Gabriele (Marcello Mastroianni). Són dos marginats del sistema, dos exclosos, ella per ser dona en una societat masclista, ell per ser homosexual en una societat homòfoba. Tots dos sols durant unes quantes hores, lliures de vigilància, podran explicar-se les frustracions, la profunda infelicitat en què viuen. Antonietta s’adonarà de la brutalitat del règim feixista, que fins aleshores no ha qüestionat.

 

La vida dels altres (Das Leben der Anderen), Florian Henckel von Donnersmarck, 2006

El capità Gerd Wiesler (Ulrich Mühe) és un eficient agent del servei d’intel·ligència i espionatge a la República Democràtica d’Alemanya, la Stasi. És el 1984 i encara falten cinc anys perquè caigui el mur de Berlín. La missió d’espiar una parella formada per un escriptor (Sebastian Koch) i una actriu de teatre (Martina Gedenk) transformarà la seva concepció de l’existència humana i li farà veure la mentida del “socialisme real”.

 

Missing, Costa-Gravas, 1982

Xile el 1973, durant el cop d’estat i l’inici de la dictadura del general Augusto Pinochet. Charles Horman (John Shea) és un idealista periodista nord-americà que desapareix sobtadament a Santiago. La seva companya (Sissy Spacek) y el seu pare (Jack Lemmon), que viatja al país andí per cercar-lo, descobreixen l’horror de la maquinària militar de la mort. El pare passa de ser un ferm defensor dels valors imperialistes dels Estats Units a adonar-se de la seva brutal acció assassina a l’Amèrica Llatina.

 

La capsa de música (Music Box), Costa-Gravas, 1989

Un immigrant hongarès als Estats Units (Armin Mueller-Stahl), que hi ha construït una família i hi ha estat un ciutadà exemplar des que va arribar-hi a la fi de la Segona Guerra Mundial, és acusat de ser un criminal de guerra nazi. La seva filla (Jessica Lange), una reconeguda advocada, es fa càrrec de la seva defensa al judici, convençuda que és innocent. Els sentiments no li permetran veure la realitat fins al darrer moment.

 

Gandhi, Richard Attenborough, 1982

Rigorosa biografia de Mahatma (‘Ànima Gran’) Gandhi. El film comença molt encertadament en el moment que Gandhi desperta a la consciència ètica: a Sud-Àfrica, on ha viatjat per treballar en un bufet d’advocats, després d’estudiar Dret a Anglaterra, és expulsat de la primera classe d’un tren per no ser de raça blanca. Passa una llarga nit d’humiliació a l’estació de ferrocarril. Arran d’aquesta vivència decisiva engegarà la seva campanya en defensa dels indis al país africà.

 

La historia oficial, Luis Puenzo, 1985

Buenos Aires, 1983. Són els darrers anys de la dictadura militar argentina. Una professora d’història que ha viscut al marge dels crims dels militars, del terrorisme d’estat i de les “desaparicions”, està casada amb un empresari enriquit gràcies al tracte favorable del règim. La tornada a l’Argentina d’una amiga exiliada, que ha estat torturada i violada, i el descobriment del moviment de les Abuelas de la Plaza de Mayo li obren finalment els ulls a allò que ha succeït al país durant anys, i que ella i el seu marit no han volgut veure perquè els beneficiava.

 

La missió (The Mission), Roland Joffré, 1986

Aquesta història involuntàriament imperialista -subscriu sense adonar-se’n la missió evangelitzadora dels conquistadors europeus a Amèrica- conté tanmateix una bonica història de redempció personal: Rodrigo Mendoza, un caçador d’esclaus (Robert de Niro), s’acaba posant del costat dels guaranís arran d’una experiència de violència traumàtica.  Juntament amb un sacerdot jesuïta (Jeremy Irons) organitzarà la resistència de la seva missió o comunitat enfront de l’atac de l’exèrcit portuguès, que vol ocupar les terres on es troba.

 

El show de Truman (The Truman Show), Peter Weir, 1998

Truman Burbank (Jim Carrey) ha viscut sense saber-ho, des d’abans de néixer i tot, una vida fictícia: és el protagonista d’un programa de televisió. Tot el que li passa i fa és fals, preparat. Els seus amics són actors, la seva ciutat és un decorat, i la seva vida és filmada com a reality show, un programa que miren milers d’espectadors. Finalment, als trenta anys, comença a ser conscient de tot l’engany.