Espanya, regne de corrupció (1): les elèctriques

Índex

“#Oligopoly2, el imperio eléctrico contra todxs”, Alba del Campo, 2013

“Oligopoly Off. Empieza la revolución energética ciudadana“, Alba del Campo, 2015

 

“Espanya és una plataforma de totes les menes de màfia”, Roberto Saviano.

 

La política energètica a Espanya és tan corrupta i escandalosa -una minoria d’empresaris que s’embutxaquen beneficis enormes amb la connivència dels polítics, mentre bona part de la població és al caire de la pobresa energètica i l’altra és extorsionada- que el silenci dels mitjans de comunicació sobre la corrupció en el sector resultaria incomprensible, si no es conegués la dependència econòmica d’aquests mitjans respecte al lobby. Dos reportatges i un programa de televisió valents s’enfronten a aquest pacte de silenci i denuncien la corrupció sistèmica.

“#Oligopoly2, el imperio eléctrico contra todxs”, Alba del Campo, 2013

 

Reportatge sobre un dels sectors més corromputs i mafiosos de tot l’entramat espanyol: el de l’energia. Les cinc grans companyies elèctriques (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo, edp), agrupades en l’associació UNESA, tenen un domini abassegador del mercat de l’energia a Espanya, els seus consells administratius cobren quantitats astronòmiques mentre la població ha de pagar factures elevadíssimes (el rebut de la llum a Espanya és un dels més cars d’Europa), i s’asseguren la seva hegemonia mitjançant les traves i els vetos que el seu còmplice, el Govern espanyol, imposa a les energies renovables, les úniques sostenibles per al medi ambient i les més econòmiques per als consumidors.

La màfia del lobby energètic queda ben retratada en aquest reportatge, i la seva connivència amb els polítics espanyols, beneficiats pel sistema de portes giratòries, que els garanteix un lloc i un sou als consells de les companyies un cop finalitzat el seu període com a càrrecs polítics, una mesura que assegura la seva gestió favorable al lobby. El sistema energètic espanyol és una monumental estafa als ciutadans.

Espanya, un dels Estats que, per la seva latitud, es beneficia de més hores de sol a l’any -juntament amb països com Portugal i Grècia, on l’energia solar rep tot el suport dels Governs-, manté una guerra institucional contra l’energia fotovoltaica -impost al sol- i, en general, contra totes les renovables. Aquesta situació ha de semblar una absurditat incomprensible mentre es desconeix que el lobby energètic es beneficia de la limitació de les energies renovables, ja que així pot continuar col·locant la seva energia -obtinguda en centrals nuclears o bé en hidroelèctriques que fan servir amb afany de lucre privat aigua de tothom, o bé mitjançant combustibles fòssils- al preu que ell mateix dicta als seus lacais polítics.

oligo1
Organigrama parcial de les portes giratòries.

El reportatge ens informa que Espanya va ser, durant un període molt breu, un Estat capdavanter en I+D relacionada amb renovables. El Govern Zapatero va oferir ajuts econòmiques a la gent que invertís en la compra de plaques fotovoltaiques, i molts particulars van demanar crèdits bancaris. Després el PP va retirar els incentius i les ajuts a la instal·lació de les plaques, i molta gent senzilla que s’havia endeutat comptant que l’Estat els garantia la recuperació de la inversió i no els enganyaria ha quedat arruïnada. L’estreta col·laboració de l’ex ministre d’Energia José Manuel Soria amb l’oligopoli energètic és notòria i fora de qualsevol dubte. Tots plegats formen una organització de funcionament delinqüent, en la qual també participen amb avidesa expolítics socialistes, com ara Felipe González i Elena Salgado (vegeu organigrama parcial, a dalt).

La protecció dels interessos d’aquest lobby en perjudici de la producció d’energies renovables implica un intervencionisme constant, una regulació del mercat contrària a la tan defensada llibertat de mercat, i en contra dels interessos dels ciutadans/usuaris. No tan sols els polítics socialistes i del PP participen activament en la defensa dels interessos dels consells d’administració del lobby energètic: també els bancs intervenen en aquesta trama. I els mitjans de comunicació, que pertanyen a poderosos grups econòmics i en reben fortes pressions, no informen gairebé mai de la situació real del mafiós i opac model energètic. Les riques companyies inverteixen molts diners en publicitat, per crear la sensació que aposten per les energies verdes, però això no passa de ser un engany més.

oligo7

Diversos experts en energies renovables ens expliquen els beneficis enormes que implicaria un canvi en el model energètic cap a les renovables, i ens adverteixen dels gravíssims perjudicis que l’actual sistema representa per al món i la ciutadania: acceleració del canvi climàtic, violació dels drets humans en molts llocs del món on s’extreuen combustibles fòssils (especialment a Sudamèrica) i erosió de la democràcia, ja que els ciutadans no poden decidir quin model energètic volen tenir.

Tot i el plantejament divulgatiu del film, s’hi expliquen alguns aspectes tècnics i econòmics que ajuden a comprendre com funciona la màfia de l’energia, com ara el dèficit de tarifa, com s’estableixen els preus de l’electricitat a Espanya i els motius de la dependència de combustibles fòssils de l’exterior.

Altres informacions que es donen al film (o que afegim ara): la pirateria de les prospeccions petrolieres a les illes Canarias -aturades per l’acció decidida d’una ciutadania compromesa-, la destrucció dels dipòsits d’aigua subterrània o aqüífers per la pràctica del fracking, el regal de 3.400 milions d’euros a les companyies elèctriques per part del PSOE i del PP… L’altra cara de la moneda: 7 milions de persones amenaçades per la pobresa energètica (una situació no inclosa a la llei del sector elèctric, tot i que les companyies espanyoles obtenen el doble de beneficis que les europees), talls d’electricitat i gas a un milió…

Oligopoly2 va ser impulsat per la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, i finançat mitjançant crowdfunding; es va estrenar en 40 ciudades de toda España. Deu el seu títol a una emissió del programa Salvados, al canal de televisió La Sexta, el novembre del 2012, que va descobrir aquest gravíssim problema de corrupció sistèmica a molts usuaris que no n’eren conscients: https://vimeo.com/54586022.

oligo4

Notícia relacionada: Nadal golpea a las eléctricas alternativas al incluir en su factura el bono social

“Oligopoly Off. Empieza la revolución energética ciudadana”, Alba del Campo, 2015

Continuació del documental anterior, combina en la seva primera part la denúncia del lobby mafiós energètic i els seus col·laboradors polítics i aporta en la segona part exemples de noves pràctiques energètiques. No es queda, doncs, en la molt necessària denúncia d’aquest entramat criminal, sinó que ofereix les eines per crear una altra situació.

En síntesi: la ciutadania espanyola s’ha vist immersa en una cris econòmica, social, ecològica i institucional -degradació i descrèdit de la democràcia-, en què la seva vida resulta greument deteriorada: perilla l’accés a l’energia, serveis tan bàsics com la calefacció a l’hivern, la viabilitat dels seus negocis… Espanya, un país de sous baixos, té la tercera energia més cara de la UE, sense res que ho justifiqui. Es posa tota mena d’obstacles a l’aplicació de les energies verdes per mantenir un model energètic basat en els hidrocarburs (petroli, gas i carbó) que és propietat del lobby per al qual treballen els polítics. Es nomenen ministres d’Energia que tenen interessos en companyies del sector. S’impulsa la pràctica del fracking, destructora dels aqüífers, les reserves d’aigua presents i futures (vegeu els posts sobre Gasland i Gasland 2). Es crea una xarxa de producció, distribució i comercialització d’energia controlada per uns quants que s’enriqueixen enormement a costa de la gent. Hi ha projectes de creació d’estructures energètiques privades a escala europea. Es fa una enorme inversió en instal·lacions de producció d’energia de base fòssil -centrals de cicle combinat, centrals nuclears i de carbó- que ningú no necessita, fora dels que es volen enriquir encara més amb la connivència dels polítics. El PP prolonga la vida de centrals nuclears innecessàries i perilloses. S’enganya la gent amb publicitat falsa, com la que presenta el gas com una font d’energia neta.

oligo6

Davant d’aquest museu dels horrors, hi ha alternatives. La segona part del documental en recull diverses mostres, tant a escala espanyola com europea: Dinamarca, que treballa per tenir un 100% d’energia renovable el 2050, i la seva illa de Samsø, on avui dia ja prové el 100% de l’energia eòlica i la biomassa (un canvi de model que va permetre sortir d’una profunda crisi econòmica i social i esdevenir una comunitat pròspera i sostenible), o bé Alemanya, on s’impulsa l’aplicació de les renovables, en especial a ciutats com Hamburg i Berlín. Es presenta el funcionament transparent i net de cooperatives energètiques verdes. I es mostren èxits energètics a petita i mitjana escala, com ara els de l’escola Jaume Balmes de l’Hospitalet, que ha aconseguit una plena eficiència energètica sense sacrificar gens de confort de l’alumnat, i el de l’illa canària de Hierro, que ha assolit l’autonomia energètica gràcies a les renovables: sol i aigua.

Tots aquests èxits, ben descrits i documentats, demostren que és possible derrotar la màfica energètica, l’hegemonia del sector privat sobre les fonts d’energia, i substituir-les per un model energètic sostenible i posat al servei de les persones. Democratitzar l’energia, protegir l’ús lliure del sol, no és una utopia: és una possibilitat factible si hi ha una ciutadania conscient i activa.

oligo5

 

 

 

 

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s