Bancs del Temps, una nova xarxa interactiva: “EL TIEMPO COMO MONEDA” (TIME AS MONEY) (2014)

time-as-money-poster
Cartell promocional del film.

Un text de Docs & the World i Banc del Temps del Berguedà.

L’individualisme neoliberal ja està moribund. Encara donarà els darrers i violents cops, però ja no pot oferir res als que no pertanyen al cercle del famós 1% dels més rics i dels seus col·laboradors i servents. Ara cal veure si la civilització tal com la coneixem desapareixerà amb ell -hi ha unes quantes perspectives esgarrifoses que sigui així en un futur no gaire llunyà- o si la humanitat serà capaç de crear noves modalitats de relacions socials, econòmiques i ecològiques. Ja hi ha milions de persones arreu del món construint noves formes d’existència col·lectiva, basades en la cooperació i no en la competència. Algunes d’aquestes iniciatives són incompatibles amb l’economia monetària, altres en són complementàries i hi poden coexistir. Entre aquestes segones, una de les més estimulants són els Bancs del Temps, el tema d’aquest film.

Compost exclusivament d’entrevistes a participants en bancs del temps, El tiempo como dinero mostra les claus ideològiques i operatives d’aquestes associacions locals. Es tracta de grups de persones que s’organitzen per intercanviar serveis entre si -pot ser des d’arreglar roba fins a cuidar un jardí, cuinar o ensenyar informàtica- prescindint dels diners, donant i rebent temps com a unitat d’intercanvi. Qui ofereix un servei a un altre aconsegueix un saldo positiu d’hores -2, 5 o les que hi hagi dedicat-; la persona que rep un servei obté un saldo negatiu d’hores; la proporció entre les hores positives i negatives dóna el saldo total de cada participant.

captura-de-2016-12-16-22-09-07
Els Bancs del Temps són una adaptació moderna de l’antic principi segons el qual la comunitat ajuda els seus membres individuals, com quan tothom s’arromangava per construir un graner.

Diversos aspectes d’aquest sistema cooperatiu són subratllats i aclarits pels participants entrevistats. Els intercanvis no són directes, sinó que s’integren en la dinàmica global de cada banc del temps: si Jordi ofereix un servei de 4 hores a Marta, Marta no ha d’oferir necessàriament un servei a Jordi, sinó que el pot donar a Gabriel, i Gabriel, a Iris, i Iris a Jordi i a Anna… La idea, doncs, no és establir un sistema d’intercanvi d’un a un, sinó crear una comunitat, una xarxa assistencial, una sinergia en què els diversos participants s’integren, i que acaba sent superior a la simple suma de les parts.

Un altre aspecte destacat és que les hores de tothom valen el mateix, siguin les d’un metge, les d’un soldador, les d’un traductor o les d’un cuidador de persones grans. Tothom dóna i rep temps en les seves intervencions, sense diferències ni jerarquitzacions: l’aportació de tothom es valora igualment.

captura-de-2016-12-16-22-11-11
Qualsevol activitat i tasca es presta a la cooperació, i tothom posseeix alguna capacitat que pot ser beneficiosa per als altres. Els Bancs del Temps es basen en aquest potencial, que no es pot convertir en capital monetari.

captura-de-2016-12-17-07-15-19

De les explicacions dels diversos participants sobre aquesta nova manera de relacionar-se amb els altres a través de l’acció positiva se’n desprenen diverses conclusions:

L’essencial dels Bancs del Temps, encara més que oferir serveis als seus integrants, és crear comunitat. Ajudar a sortir del dolorós individualisme en què el capitalisme ha acabat tancant les persones i teixir una xarxa de persones interconnectades. Aquesta comunitat es construeix no a través de la ideologia, sinó de l’acció directa, d’accions concretes.

Els Bancs del Temps eliminen el sistema d’exclusió característic del capitalisme. Ningú queda marginat. Ningú no és declarat inútil. Tothom té alguna capacitat pròpia que pot ser necessària, o si més no útil, per un altre. La nova manera de relacionar-se és integradora perquè no obeeix paràmetres econòmics excloents -que només admeten els individus adaptats als seus requisits estrets i limitadors-, sinó que respon a necessitats i aspiracions de persones reals i vives.

captura-de-2016-12-17-07-18-58
Edgar S. Cahn, creador el 1995 dels Bancs del Temps als Estats Units. Aquest doctor en Dret, antic col·laborador de Robert F. Kennedy, va sentir la necessitat de crear organitzacions de cooperació que originessin xarxes i comunitats interpersonals inclusives, valoritzadores de les persones.

La implicació als Bancs del Temps és revitalitzadora. Permet als participants sortir de les estructures jeràrquiques verticals del món laboral convencional, en què tothom està supeditat a un altre i deu la seva categoria a la posició que ocupa en l’escalafó, i entrar en una altra mena de relacions socials i personals, en què tothom és valuós i necessari i respectat. Persones a les quals l’economia capitalista havia declarat inútils, prescindibles i una càrrega per a la societat, perquè les havia deixades sense feina i a l’atur, es converteixen en membres actius i positius d’una comunitat dinàmica. I tothom que decideix integrar-se en un Banc del Temps acaba descobrint que pot oferir als altres serveis que ni li havien passat pel cap, perquè posseeix dons que no sospitava, ja que el sistema econòmic no els sol·licitava ni els valorava. A l’economia capitalista, un lampista, un fuster, un manobre, un metge, un informàtic o un traductor són tan sols, d’una banda, individus que venen les habilitats dels seus respectius oficis a canvi de diners, i, de l’altra, consumidors i prou; al Banc del Temps cada persona pot ser allò que vulgui, sempre que sigui positiu per als altres.

Persones a les quals l’economia capitalista havia declarat inútils, prescindibles i una càrrega per a la societat, perquè les havia deixades sense feina i a l’atur, es converteixen en membres actius i positius d’una comunitat dinàmica.

Els intercanvis en els Bancs del Temps són horitzontals, multidireccionals i dinàmics, a diferència dels sistemes de caritat o assistencials administratius, que mantenen les relacions verticals, estàtiques, unidireccionals i de dependència (hi ha algú que ajuda des de dalt i algú que és ajudat, sense que els papers s’intercanviïn mai).

captura-de-2016-12-16-22-08-35
Els programes informàtics faciliten molt el funcionament dels Bancs del Temps.

Ningú que es consideri millor que els altres, o que senzillament es prioritzi a si mateix de manera arbitrària, pot participar en els Bancs del Temps. Per integrar-s’hi cal haver dut a terme certa reflexió sobre la posició pròpia de cadascú en relació als altres i a la comunitat.

captura-de-2016-12-17-07-18-27
Imatges característiques d’una economia explotadora i excloent.

Es recupera el sentiment d’agraïment per allò que fan els altres. En les relacions econòmiques convencionals, es compren béns i serveis amb diners, segons una escala de preus estipulada i impersonal en la qual gairebé no intervé el factor humà. En els intercanvis entre els participants en els Bancs del Temps cada persona ofereix una capacitat, uns coneixements propis a una altra, que la valora en una acció voluntària i lliure, ètica al capdavall.

És un activitat gratificadora des del primer moment. A diferència de la majoria d’activitats econòmiques, que sempre han d’estar pendents del nombre de vendes, d’usuaris, de consumidors, etc. -és a dir, de resultats objectius per assolir rendibilitat i coses així-, els Bancs del Temps funcionen bé ja amb pocs participants. Com que el seu funcionament és positiu per tothom, el simple fet de formar-hi part ja dóna una recompensa ètica i vital. No cal estar comptant els participants: els que hi ha en cada moment ja formen un grup valuós, siguin els que siguin. Si, a més, el Banc del Temps local va creixent, les possibilitats d’interrelació augmenten de manera proporcional. I com que cada participant ofereix lliurement allò millor que té, l’ànim de tothom és positiu, vital. Per això la relació entre les persones és de confiança, i predomina el bon humor. La gent s’estima més organitzar trobades comunitàries alegres, com ara un dinar col·lectiu, que feixuges reunions on tractar ordres del dia.

En fi, en la construcció de comunitats locals, arrelades en llocs concrets, entre subjectes que deixen de ser anònims i desconeguts entre si per esdevenir persones reals i conegudes que realitzen accions ètiques en el context d’una xarxa connectiva de responsabilitat mútua compartida, els participants construeixen confiança: confiança en els altres, en un mateix, en el present i fins i tot en el futur. La confiança de l’acció reflexiva desplaça l’esperança de la passivitat atemorida i castigada. És precisament gràcies a la confiança, que aquest documental s’ha pogut fer mitjançant el sistema col·laboratiu de prestació de serveis propi dels Bancs del Temps, sense l’habitual pressupost econòmic previ.

Sens dubte, El tiempo como moneda és un film molt optimista, que subratlla les característiques positives dels Bancs i no s’atura en els aspectes problemàtics que, inevitablement, en tant que associacions d’individus humans, han de presentar. Caldria confirmar si s’assoleix l’objectiu de la perfecta igualtat entre els participants, o si les diferències culturals o de capacitats introdueixen  certes desigualtats. No queda del tot clar -potser no hi ha de quedar necessàriament- si els Bancs estan concebuts com a alternativa a l’economia monetària o bé en són un complement, que omple alguns espais desatesos -serveis a particulars, a persones amb mobilitat reduïda, lleure, etc.-, però que no alteren la substància del sistema. Potser cada Banc té un enfocament particular, i n’hi ha que cobreixen espectres d’activitats més amplis que altres.

En tot cas, val la pena veure El tiempo como moneda per conèixer en la veu dels mateixos participants les moltes experiències vitalitzadores i empoderadores que possibilita aquest sistema d’interrelació entre persones. Després de veure el film, probablement voldreu apuntar-vos al Banc del Temps de la vostra zona, i si no n’hi ha cap, crear-ne un de nou. Com tot en aquest intel·ligent sistema, és gratuït i surt molt a compte.

Web de l’Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps: www.adbdt.org

Sol·licituds per projectar El tiempo como moneda (Bancs del Temps i altres entitats): http://adbdt.org/contacta/

Web Bancs del Temps: http://www.bdtonline.org/

FITXA

Directora: Lenore Eklund
País: Estats Units
Llengua original: Anglès
Durada: 71 minuts
Web: http://thisasthat.wixsite.com/timeasmoneythemovie
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=ud5HVh500J0

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s