“De vegades no sé si el món està dirigit per espavilats que dissimulen o per imbècils que actuen tal com són”.

Viu en un país i un planeta governats per depredadors sàdics i menyspreables? No se n’avergonyeixi, això ens passa a molts. Però, per ser francs, té uns quants problemes. Necessita trobar eines per poder tirar endavant i protegir els seus éssers estimats. Una d’aquestes eines tan necessàries (junt amb la solidaritat, la integritat i altres qualitats morals poc valorades) és l’humor. Quan tenim mala peça al teler encara podem riure, o si més no somriure, per resistir i mantenir-nos ferms. Si busqueu inspiració en el difícil camp de l’humor, poques coses millors trobareu que la pel·lícula Goodbye, how are you? (Adéu, com va?), un hilarant film-assaig serbi que mostra la dificultat de ser un ésser humà com cal sense sortir-ne del tot malparat. Té un enfocament còmic, i resulta que aquesta perspectiva és no tan sols original, sinó també una manera molt efectiva d’analitzar la realitat.

“També hi ha persones honestes, però és el seu problema”.

A primer cop d’ull, el film (titulat Do vidjenja, kako ste? en la seva llengua original) sembla mostrar la Sèrbia emergida de la terrible guerra de Iugoslàvia (1991-1999, i amb conflictes menors fins a 2001), la mentalitat dels seus habitants, i els estralls causats en la seva vida social, política i econòmica. A segona ullada, s’entén que les desgràcies latents o patents al film no són exclusives d’aquest país, sinó que -pel caràcter filosòfic i reflexiu de la mirada amb què s’observen- podrien trobar-se en qualsevol altre país humà. Al capdavall, els polítics corruptes i les societats devastades són pertot.

“Hem après dels nostres errors, i ens hem perfeccionat amb les nostres catàstrofes”.

En comptes d’adoptar el to afligit que el seu tema sembla requerir, el film el tracta d’una manera sorprenent: unint imatges estranyes i surrealistes amb una col·lecció d’aforismes satírics i sarcàstics sobre la condició i la societat humanes. El millor que es pot dir d’aquesta original pel·lícula és que, contra tot pronòstic, funciona, i molt bé. El que el director, Boris Mitic, ha anomenat un “conte de fades satític documental” i un crític agosarat ha qualifiat de “documental experimental-pel·lícula de viatge-film assaig comentari-oda a l’art de l’aforisme”, és un esplèndid film sobre les comunitats humanes i les seves mancances, desastres i, el pitjor de tot, els seus polítics. Així que, si viu en un país governat per depredadors sàdics i menyspreables i necessita inspiració per tirar endavant gràcies a l’humor, li recomanem amb entusiasme que hi doni un cop d’ull. Potser no ha vist unes imatges tan extravagants com aquestes, ni ha sentit uns aforismes tan desesperadament divertits.

El plantejament és clar des del principi. En l’aspecte visual, una successió d’imatges absurdes i estranyes que reflecteixen la situació moral, social i política de Sèrbia i de qualsevol altre país governat per depredadors sàdics i menyspreables. Veiem carreteres tortes amb línies divisòries mal traçades, caixers automàtics rebentats, personatges estrafolaris inassumibles per a una societat normal i organitzada, tot plegat combinat amb els desastres de la guerra: pobles arrasats, esglésies cremades, manifestacions massives reprimides per la policia. Les imatges poden ser metratge enregistrat per càmeres anònimes o preses gravades pel director, en el decurs d’un viatge de dos anys que va fer pel seu país arruïnat. A banda de les situacions divertides o reveladores, són destacables les juxtaposicions del muntatge, que creen efectes absurds, surrealistes, poètics, metafòrics.

“Amic meu, vés amb compte amb la gent! N’hi ha molta que és ben bé com tu”.

 

 

Les imatges van acompanyades d’una veu en off impassible que recita els aforismes humorístics. Val més donar-ne uns quants exemples com a presentació: “Un dia un gat negre ens va passar per davant i l’endemà el gat era mort” (sobre la mala sort que tenen alguns pobles), “És una vida de gos, però els ossos són molt bons”, “Alguns animals tenen característiques humanes. Els altres són els que m’agraden”. Doncs això: sentències sobre la vida amb un fort sentit de l’humor negre, incloent-hi jocs de paraules i girs de pensament inesperats, en què la intensa dosi de sàtira no elimina el contingut humanístic i moral. El que fa és afegir-hi complexitat, tornar-ho tot més dens. Són una modalitat de pensament peculiarment polonesa i sèrbia, i permeten reflexionar sobre un món tràgic amb humor: un dels pocs recursos dignes quan és impossible transformar la realitat.

L’aforisme satíric pot tenir funcions subversives, de crítica política i social, de consol resignat.

L’aforisme satíric és una forma popular, cultivada per tota mena de gent observadora i enginyosa, i enregistrada en diversos mitjans: diaris, converses, grafits, manifestacions… Pot tenir funcions subversives, de crítica política i social, de consol resignat. Va sorgir enmig de règims totalitaris durant la segona postguerra mundial, i proporcionava als seus practicants una via d’alleujament, ja que no d’escapatòria, davant una realitat molt trista i lletja. La crítica irònica del poder i de les “condicions objectives” proporcionava un sentiment de dignitat, de poder emergir per un moment de la repressió policial comunista.

Els aforismes satírics oferien i continuen oferint l’antídot perfecte contra la propaganda estatal, tan unívoca, tan mancada de qualsevol sentit de l’humor. A Sèrbia la tradició va perdurar, afavorida per les situacions adverses: la llarga dictadura de Tito, la guerra dels Balcans, el bombardeig de l’ONU, la profunda crisi econòmica, les sancions internacionals, el dèficit democràtic. Avui dia hi ha força països que ofereixen unes condicions òptimes per a la pràctica generalitzada d’aquesta modalitat de pensament.

Mitić ha recopilat aforismes satírics durant deu anys, i els ha inclòs com a comentari del seu documental, establint una relació simbiòtica amb les imatges. Una veu en off d’home, greu i pausada, els va enfilant tal com ragen, sense una justificació aparent, però resulta que els aforismes van enriquint i il·luminat les imatges, i s’acaben integrant no tan sols amb elles, sinó entre ells mateixos, de manera que entreteixexen un text significatiu. Durant l’hora de documental es van succeint aforismes, que la veu atribueix a un amic que ha deixat de compondre’ls, fatigat. I durant l’hora l’espectador no para de riure -si no és que està completament desproveït de sentit de l’humor-, comprèn de sobte el poder redemptor d’aquest humor condensat, satíric i subversiu. L’enginy serbi l’ha creat i mantingut per sobreviure moralment.

Els aforismes parlen de:

-Corrupció política: “El Govern està guanyant la batalla contra la pobresa. Els nostres ministres no paren d’enriquir-se”; “Els polítics han promès: Viuem millor! I hi viuen!”; “Hem comès molts errors. Sisplau, arrestin els que ens van votar”; “El ministre s’agafa els caps de setmana lliures. És la seva contribució a la lluita contra el crim organitzat”; “De seguida que va saber que rebia un sou triple, el ministre va dedicar una partida a iniciar una investigació”; “El millor govern és el que encara no ha arribat, sempre que no arribi mai”; “L’enemic va bombardejar la residència del nostre president, però quan més el necessitàvem, el president no era a casa”.

-Estralls de la guerra: “Com més llarga la guerra, més a prop la pau”; “Volíem que la guerra acabés com més aviat millor. Per això ens vam afanyar a començar-la”; “L’enemic ens va tornar a sorprendre. Prevèiem que atacaria primer!”; “No teníem cap motiu per matar-nos entre nosaltres. Això ens va motivar encara més”; “És ridícul acusar-nos d’haver planificat un genocidi. No planifiquem res per avançat”; “Amb l’arribada d’observadors internacionals, el nombre dels nostres crims de guerra va augmentar. Sempre ens ha agradat lluir-nos davant d’estrangers”.

-Pobresa: “Els treballadors reben un sou de misèria. Per sort, no passa gaire sovint”; “La classe obrera és l’esquelet del nostre sistema”; “Vaig trobar-me el meu professor al cap de 30 anys. El vaig reconèixer per l’abric”.

-Societat: “Hem après dels nostres errors, i ens hem perfeccionat amb les nostres catàstrofes”; “És cert que no vam morir, però és fals que encara siguem vius”; “Som tots en la mateixa merda, però nosaltres vam arribar abans”; “El problema amb els estrangers és que no entenen el que passa en aquest país, i no és cosa nostra solucionar-los els problemes”; “Ens preocupen molt els joves. Ens volen prendre la feina”.

-Història: “No hauríeu de pensar només en el vostre passat. Mireu el que us estem fent avui!”; “El pitjor no ha passat. El millor encara ha de venir”.

-Repressió: “Apliquen la política de bastons i pastanagues: primer ens colpegen amb bastons i després amb pastanagues”; “La policia va disparar a l’aire. Van morir nombrosos manifestants voladors”; “Els manifestants atacaven brutalment, amb les esquenes, els bastons dels policies sorpresos”.

Tot plegat, doncs, una meditació a còpia de densos aforismes sarcàstics i satírics que, combinats amb les imatges i el muntatge surrealistes, creen una visió diferent sobre una realitat històrica desastrosa. Si no es pot canviar la realitat, val més canviar la mirada. Vet aquí la profunda lliçó d’aquest original film.

Sota el govern dels depredadors sàdics i menyspreables caldrà acció, reflexió i -per què no?- humor. No hi ha cap dictador amb sentit de l’humor. La comicitat, fins i tot en la forma amarga del sarcasme i la sàtira, més enllà de la suau ironia, pot proporcionar un refugi i una arma, potser la fona de David contra Goliat. Tal como el director, Boris Mitic, declara en una entrevista, “quan deixes en ridícul el monstre, perd la força subjectiva d’esglaiar i atemorir. De manera que és molt més fàcil relacionar-s’hi”.

Ara que els bàrbars són a les portes, convé mirar aquesta pel·lícula. Algú dels Estats Units sembla conèixer-la ja: és qui, a la nit de les eleccions, va dir que el primer mur que s’alçarà a Amèrica del Nord serà el que separi Canadà i el seu dissortat veí del sud.

 

FITXA

Direcció i guió:	Boris Mitić
País:	Sèrbia
Llengua original:	serbi
Localitzacions:	Sèrbia
Durada:	56 minuts
Web:	http://dribblingpictures.com/sr/films/goodbye-how-are-you/
Film complet (VO sèrbia amb subtítols en anglès):	https://vimeo.com/53520884