“DEMAIN” (2015): Persones que tenen cura de la Terra i de la vida

demain-1
Cartell promocional del film.

Qualsevol persona una mica informada és conscient de la principal amenaça global que com una espasa de Damocles hi ha penjada sobre la humanitat: l’escalfament del planeta que produirà catastròfics canvis climatològics en forma de sequeres, pujada del nivell de mars i oceans, desaparició de ciutats costaneres, fams, migracions climàtiques (que s’afegiran a les produïdes per les guerres), etc. Un panorama aterridor, propi del subgènere de ciència ficció anomenat distopia (el contrari de la utopia), però pronosticat per molta gent seriosa i sobradament acreditada. Els dos directors de Demain en van emprendre la preparació arran de la lectura d’un estudi publicat a la revista científica Nature en què un equip d’investigadors seriosos informava que abans de 2100 una part de la humanitat desapareixeria a causa de la manca d’aliments i recursos. La seva reacció va consistir a preguntar-se si era possible viure i actuar d’una manera diferent a la que ha conduït a aquesta situació terminal. No era una pregunta teòrica que requerís una resposta abstracta i discursiva, sinó una necessitat de saber si hi ha gent al món duent a terme accions reals i concretes favorables a la sostenibilitat del planeta i al manteniment de xarxes socials fermes de coresponsabilitat. Es van proposar recórrer el món a la cerca d’aquestes accions.

Una cerca d’iniciatives econòmiques i socials arreu del món favorables a la protecció del planeta i a la creació de xarxes entre els humans.

Hi ha diversos documentals que adverteixen de les amenaces imminents per al sistema climàtic i la humanitat i reclamen canvis immediats i radicals en el model econòmic global, renunciar a l’irresponsable i patològic capitalisme de terra cremada i assumir sistemes alternatius sostenibles quant a economia i consum energètic. Demain és el primer que mostra un ampli ventall d’iniciatives econòmiques i comunitàries que ja s’estan duent a terme arreu del planeta -en deu països diferents i en cinc continents-, una diversitat d’accions reals que demostren que és possible sobreviure en una activitat econòmica diferent de la globalització neoliberal que ha portat el gènere humà al caire de l’abisme. És un film positiu que no repeteix la denúncia ja feta en moltes altres pel·lícules i publicacions: no hi ha explicacions divulgatives sobre les línies generals del canvi climàtic, ni personatges carismàtics que mirin de persuadir l’espectador. El seu interès rau a haver localitat algunes de les iniciatives més encertades i encoratjadores que hi ha avui dia i haver-les integrades en un sol missatge afirmatiu encaminat a mostrar que els problemes econòmics, ecològics i socials estan rebent moltes solucions valentes i imaginatives. Demain és revolucionari no per les denúncies que fa, sinó per les bones i estimulants notícies que dóna.

Demain  és revolucionari no per les denúncies que fa, sinó per les bones i estimulants notícies que dóna.

demain-12
Alguns dels molts participants en el film. A més dels directors, hi ha científics (dos biòlegs i un doctor en agricultura natural), un  sociòleg, un director d’empresa sostenible i eficient, una activista índia per la sobirania i la justícia alimentàries i l’impulsor del Moviment en Transició (Transition Towns). Gent molt preparada que dóna la cara pel planeta i els seus habitants..

L’estructura del film és clara, cosa molt necessària a causa de l’abundant informació que s’hi dóna. Les seves dues hores es divideixen en cinc parts: agricultura (alimentació), energia, economia, democràcia i educació. Aquestes cinc parts, més que seccions d’un discurs, són facetes de l’existència col·lectiva humana. En cadascuna d’aquestes facetes es mira d’assenyalar els principals problemes i de mostrar algunes accions alternatives destacades que s’estan aplicant avui dia, ara mateix.

El film s’estructura en cinc parts: agricultura (alimentació), energia, economia, democràcia i educació.

Agricultura (alimentació):

Ja que la primera condició per a la supervivència és l’alimentació, el film que investiga com es pot garantir la supervivència de l’espècie comença per buscar modalitats d’agricultura sostenible (respectuosa amb la terra, basada en principis de cooperació entre productors i consumidors sense la intervenció d’intermediaris explotadors). Després de denunciar la inviabilitat de l’agricultura industrial -pa per avui, gana per demà-, es mostra diversos petits productors dedicats a l’agricultura sostenible. La gran sorpresa d’aquesta secció és la informació -documentada- que, a diferència del que ha sostingut durant dècades el discurs oficial, assegurar l’alimentació de la humanitat no depèn de les grans explotacions, sinó al contrari, de la cooperació de multitud de petits agricultors distribuïts arreu del món. L’agricultura industrial, basada en els productes químics, els monocultius i l’explotació intensiva de la terra dóna uns rendiments molt inferiors als obtinguts per l’agricultura tradicional, natural i responsable. La relació directa de la humanitat amb la terra, sense que enmig hi hagi el filtre de grans companyies multinacionals com Monsanto, assegura unes produccions molt superiors, que reverteixen directament en la nutrició dels humans. L’índia Vandana Shiva, referent mundial com a activista a favor de l’agricultura natural i social, ofereix el seu documentat i autoritzat testimoni en aquesta matèria.

Proporcionar a la humanitat l’alimentació necessària no depèn de l’explotació intensiva de grans camps, sinó de la cooperació de molts petits agricultors escampats arreu del món.

Els exemples d’agricultura sostenible i cooperativa que apareixen a Demain són els petits horticultors urbans de la ciutat de Detroit (Michigan, EE.UU.), que després que la ciutat s’enfonsés en la pobresa arran del desmantellament de la indústria automobilística han trobat una molt bona sortida en la sobirania alimentària que els proporcionen els horts urbans; el moviment Incredible Eadible, sorgit a la petita ciutat anglesa de Todmorden i després ampliat a altres poblacions d’Anglaterra i França, en què es cultiven i consumeixen vegetals de manera comunitària i gratuïta; la granja de Bec Hellouin, a Normandia, on es practica la varietat d’horticultura anomenada permacultura que es basa en l’aliança amb l’ecosistema natural i no en la seva violació sistemàtica, amb una producció òptima, molt superior al rendiment de la destructiva agricultura industrial. Conclusió de l’apartat: hi ha dos models contraposats d’agricultura, el que destrueix la terra i crea una opressiva relació vertical de domini entre les grans companyies i els productors, i el natural i fet a escala humana, que té cura de la terra i de tots els éssers implicats en el procés de producció i consum. El segon, ben gestionat, pot assegurar la subsistència de l’espècie humana a llarg termini, a pesar de la manca d’aigua i altres problemes vinculats al canvi climàtic

demain-1
Horts urbans a Detroit (Michigan), una nova manera de practicar l’agricultura.
demain-2
Charles i Perrine Hervé-Gruyer, impulsors de la permacultura a la granja de Bec Hellouin (centre de Normandia).

Energia:

L’agricultura industrial està completament basada en el petroli, base del combustible dels tractors i d’altra maquinària, dels insecticides i de molts altres productes químics. El canvi de model alimentari implica l’adopció de fonts d’energia renovables. Aquestes topen en molts llocs del planeta amb l’oposició de les indústries petrolera i elèctrica, que volen continuar venent el seu producte a costa de la salut del planeta i dels seus habitants. Però a pesar d’aquest boicot programat, moltes iniciatives aconsegueixen tirar endavant amb energies netes i renovables (solar, eòlica, marina). El film ens porta a Copenhaguen, illa de Reunió i Islàndia, on s’ha adoptat amb decisió un model energètic sostenible, basat en plaques solars, parcs eòlics marins, plantes d’aprofitament de l’energia geotèrmica (els gèisers islandesos) i altres recursos que la tecnologia d’avantguarda posa al servei de l’ecologisme. El balanç econòmic que fan tots els entrevistats és molt favorable a l’adopció d’energies verdes: si bé cal fer una inversió inicial per comprar i implantar la maquinària, la compensació és immediata, i al cap de molt pocs anys tota l’operació ja surt molt a compte. A Copenhaguen, al fred nord d’Europa, la factura de la calefacció és més de tres vegades inferior a la que paguen els francesos.

El canvi a les energies verdes ha d’anar acompanyat d’altres mesures relacionades amb el consum, com ara la preferència per les modalitats de mobilitat sostenible -el transport en bicicleta i en xarxes de tren i d’autobusos-, molt afavorides a les ciutats nòrdiques a través de polítiques urbanístiques que penalitzen l’ús del cotxe i donen totes les facilitats a les bicicletes i al transport públic. Els responsables polítics entrevistats són molt conscients dels avantatges que el pas al model ecològic ha representat per a la vida col·lectiva i individual dels seus ciutadans. L’urbanista Jean Gehl ha estat decisiu en la creació del model de Copenhaguen com a ciutat sostenible, amb una enorme limitació de la despesa energètica gràcies al suport donat al transport en bicicleta i pedestre des de l’Ajuntament. En aquesta secció es posa de manifest que la qüestió energètica no pot continuar en mans dels Estats -massa implicats en els interessos de les grans companyies-, i que ha de passar a ser una iniciativa de les ciutats si és que s’aspira a introduir-hi canvis substancials.

La qüestió energètica no pot continuar en mans dels Estats -massa implicats en els interessos de les grans companyies-, i ha de passar a ser una iniciativa de les ciutats si és que s’aspira a introduir-hi canvis substancials.

demain-3
Copenhaguen: un pla urbanístic encertat afavoreix l’ús de la bicicleta per damunt del cotxe.

Demain mostra també un model de reciclatge global establert a San Francisco, Califòrnia, on pràcticament no hi ha residus ni rebutjos a les escombraries, sinó que gràcies a un sistemàtic procés de destriatge que comença ja als habitatges particulars i culmina en la producció de compost per al camp. Gairebé tot es recicla en un seriós procés de recuperació en el qual tots els habitants de la ciutat, des dels consumidors fins als escombriaires, se senten copartíceps. Les empreses obtenen reduccions d’impostos, i els polítics apliquen lleis favorables al reciclatge gairebé universal. Avui dia es recupera el 80% de la matèria llançada a les escombraries, i s’aspira a reciclar el 100% el 2020. Aquest plantejament de “zero escombraries” s’ha estès a deu ciutats nord-americanes més.

demain-4
Equip de recicladors de la ciutat de San Francisco. Treballen a Recology, una empresa propietat dels treballadors. “No són escombraries: són recursos”.

Economia:

Demain recull models d’economia alternativa reals al món. Per exemple, les Transition Towns (Moviment en Transició), una xarxa de poblacions -ciutats i pobles- que han aconseguit crear un sistema d’economia local, amb moneda pròpia de cada població, i on tota l’activitat comercial reverteix en la població mateixa en comptes de marxar -com ocorre en el capitalisme deslocalitzat- cap a la dimensió desconeguda de l’economia virtual. Rob Hopkins, principal impulsor del Moviment en Transició des del poble de Totnes, al sud-oest d’Anglaterra, fa comentaris plens d’intel·ligència i humor sobre la ruptura amb el model econòmic neoliberal. El funcionament cohesionador de les Transition Towns es veu en diverses imatges gravades a pubs i altres establiments i mercats de Bristol, una ciutat gran que ha adoptat el Moviment en Transició, i on fins i tot l’alcalde ha demanat cobrar el seu sou en moneda local.

demain-5
Rob Hopkins, impulsor del moviment de les Transition Towns. Amb el seu proverbial sentit de l’humor, mostra un bitllet de 21 lliures de Totnes. Why not?: Per què no?

Com a empresa exemplar no contaminant i modèlica quant a relacions laborals justes, s’ha triat Pocheco, a Nord-Pas-de-Calais, una empresa fabricant de sobres. S’hi aplica des de fa vint anys l’ecolonomia, una combinació d’interessos comercials i respecte pels ecosistemes naturals i humans que ha donat resultats excel·lents. El proveïdor de fusta de l’empresa planta quatre arbres per cada un que en talla, es fan servir tintes a l’aigua no contaminants que van a parar l’aigua amb què es rega el bambú que fa de combustible a la calefacció de tota l’empresa, hi ha plaques solars a les teulades que garanteixen el subministrament elèctric. Els beneficis que s’obtenen no van a parar a l’accionarat, sinó que es reinverteixen en l’empresa. Hi ha una intensa activitat d’investigació i desenvolupament per millorar encara més el funcionament de l’empresa. La diferència entre el sou més alt i el més baix és de 4 a 1, no de 100 a 1 com pot arribar a ocórrer a les empreses convencionals. El director, Emmanuel Druon, explica que en aquests vint anys han fet una inversió de 10 milions de francs que ja ha representat un estalvi de 15 milions, i tot el que vingui, un cop fet el gros de la inversió, serà balança encara més positiu. Des de l’estrena del documental, les comandes a Pocheco, que ja eren abundants, s’han duplicat.

demain-9
Equip directiu i de treballadors de Pochecho, fàbrica de sobres regida per principis ecolonòmics (combinació d’conomia i ecologia).

Democràcia:

El dèficit democràtic que ha suposat el neoliberalisme ha estat corregit a diversos llocs del món. A Demain apareix Islàndia, on la ciutadania va fer dimitir en massa el govern i els màxims dirigents econòmics que havien portat el país a la bancarrota. Amb aquesta destitució impulsada des de les bases es demostra que és possible reconstituir l’organització política a pesar de tota l’estructura muntada per l’establishment. No es tracta d’un eslògan: ja ha passat.

La possibilitat de transformar les societats cap a models participatius i equitatius es mostra al poble indi de Kutthambattam (estat de Tamil Nadu), on s’ha passat d’una situació endèmica de violència, classisme extrem i contaminació descurada a una dinàmica d’assemblees populars regides pel principi de coresponsabilitat integradora entre els participants.

demain-6
Assemblea popular al poble de Kutthambattam (Índia), on s’han implantat principis de democràcia real.

Educació:

L’últim apartat del film s’adreça a la base del problema: l’educació. Per canviar l’errònia i devastadora estructura econòmica i política implantada pel capitalisme neoliberal i construir un model alternatiu cal una mentalitat nova. Prescindir dels principis característics del model anterior -individualisme, competitivitat, cerca de l’èxit- i promoure’n altres de ben diferents: respecte, cooperació, coresponsabilitat. Per canviar aquest paradigma cal una reforma educativa, començant per l’actitud dels docents cap als infants. Demain mostra la possibilitat d’una educació diferent en una escola d’un barri obrer a Espoo (Finlàndia). Fa anys que Finlàndia és considerada el país modèlic quant a formació dels nens, que obtenen els millors resultats en exàmens internacionals sobre diverses matèries. Aquesta destacada capacitat dels infants no és deguda a programes d’alt rendiment en centres especialitats, sinó, senzillament, al respecte cap al seu desenvolupament humà. Tal com explica i mostra el director del centre d’Espoo, no hi ha exàmens, no hi ha un sistema d’ensenyament idèntic per a tots els nens, no hi ha inspectors enviats pel Govern per avaluar el nivell de l’escola. Tot el sistema finlandès, ens diu, es basa en la confiança: del Govern cap als centres, dels centres cap als professors, dels professors cap als alumnes. Més que impartir-se continguts específics que calgui memoritzar, s’ensenya a aprendre, s’ensenya a viure. L’objectiu no és ensinistrar ni adoctrinar, sinó proporcionar les eines -morals, emocionals, intel·lectuals- per desenvolupar-se a la vida. Els paràmetres dominants a la majoria d’escoles -obediència, submissió, correcció, satisfacció d’expectatives- no es percep enlloc d’aquesta escola, que segons se’ns explica és representativa de les escoles finlandeses. El model aspira a crear persones lliures, responsables, respectuoses i cooperatives. La mena de persona de qui és possible esperar que pugui crear un món millor.

demain-8
Kari Louhivuori, director de l’escola de Kirkkojarvi (Finlàndia).

Contra el que es podria témer, Demain no peca d’un excés de triomfalisme fàcil ni de superficialitat complaent. Recull una pluralitat d’accions, de veus i de perspectives diverses que permet veure en quines direccions es pot avançar per intentar sortir d’aquest desgavell funest. I potser encara més important, ensenya que, fins i tot sense pensar en les conseqüències futures d’aquestes activitats, el fet d’implicar-s’hi ja fa que les existències presents dels participants siguin molt millors, ara mateix, que si estiguessin atrapats en el laberint de treball insatisfactori, endeutament esclavitzador i irresponsabilitat econòmica, social i ecològica anomenat capitalisme neoliberal. Hauríem d’aprendre molt de la gent valenta i vital que apareix en aquest film, i de les seves accions transcendents, de la seva digna posició al món. Les notícies positives són les més revolucionàries.

Direcció: Cyril Dion i Mélanie Laurent
País: França
Llengua original: Francès i anglès
Localitzacions: França, Estats Units, Islàndia…
Durada: 118 minuts
Web i tràiler: http://www.demain-lefilm.com/en

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s