Com per desgràcia es podia esperar, dos anys després de l’estrena de Gasland les companyies de fracking no havien modificat gens ni mica les seves pràctiques agressives contra el planeta i els humans. La cobdícia i el furor de lucre corporatius no fan cas de les peticions i denúncies humanitàries, tenen una lògica interna autista que no computa el factor humà o ambiental. Gasland 2 amplia i apofundeix el diagnòstic de l’anterior documental, aixeca acta de la progressió imparable de la destrucció global.

Gasland 2 amplia i apofundeix la denúncia de l’anterior documental, aixeca acta de la progressió imparable de la destrucció global.

El documental s’inicia amb unes imatges de Barack Obama en el Discurs de l’Estat de la Nació en què dóna el seu suport decidit al desenvolupament de la indústria del gas natural; diu que ha de ser “segura”, però ja sabem per l’anterior documental que ningú no s’ocuparà de comprovar que ho sigui. Gasland i Gasland 2 mostren que, com a mínim en qüestions de fracking, cap abisme no separa les polítiques dels demòcrates i els republicans. El 2005 el duo Bush Jr.-Cheney va eximir les companyies de fracturació hidràulica de complir les regulacions ambientals més bàsiques, com ara la Llei de Seguretat de l’Aigua Potable i la Llei de l’Aire Net; Obama no ha limitat de cap manera aquesta exempció total de responsabilitats envers els ciutadans. El que sí s’ha retallat, en canvi, i en tres quartes parts, és el pressupost i el personal de l’Agència de Protecció Ambiental, l’organisme encarregat de controlar l’impacte de les activitats industrials en el medi ambient.

Després de veure Obama ovacionat pel Congrés (quants d’aquests polítics han estat subornats pel lobby de l’energia?) assistim a imatges del Golf de Mèxic infestat de plantes extractores, la superfície de l’aigua convertida en una pàtina viscosa i brillant que no és aigua. De les plantes extractores en sobresurten uns tubs llargs a l’extrem dels quals hi ha flames enceses: la conflagració de les substàncies químiques inflamables. Fox sobrevola aquesta escena dantesca sense que ningu li ho impedeixi, potser, com ens diu ell mateix, perquè és diumenge 4 de juliol, la festa nacional dels Estats Units, i tothom és a casa seva, fins i tot els equips de vigilància. On sí que hi ha restriccions, i moltes, és en l’accés a les platges que toquen al Golf: hi ha tanques metàl·liques infranquejables. Cal considerar que les imatges que Fox ha pogut gravar (segurament gràcies a una negligència de seguretat) un document de primer ordre per conèixer l’estat actual de les zones sotmeses a fracturació hidràulica. La “seguretat”, com es pot observar, no s’aplica a evitar la contaminació d’aigües i terres, sinó a impedir que persones no desitjades o independents entrin en les zones per donar-ne testimoni. La companyia que explota el Golf de Mèxic és BP. Però també podria ser Halliburton, o EnCana, o moltes altres. Hi ha diverses companyies barallant-se per quedar-se el pastís de les extraccions de gas.

A Gasland hi parlaven tres científics independents que alertaven sobre la catàstrofe ambiental i humana del fracking, i denunciaven el silenci i el secretisme que envoltava aquesta pràctica nefasta. A pesar que les seves explicacions eren voluntàriament contingudes i limitades a un pla tècnic, el que descobrien resultava esborronador. Una biòloga apareix a la segona entrega reprenent la denúncia dels seus col·legues: les fracturacions hidràuliques al Golf de Mèxic tindran un extrem impacte negatiu a les conques de Louisiana i Alabama, es produeix la destrucció total d’ecosistemes, el medi trigarà dècades, generacions, a recuperar-se, si és que es pot arribar a recuperar. Ningú del món polític o empresar no es responsabilitza d’aquesta devastació implacable. Altres científics independents que es pronuncien al documental coincideixen en aquest diagnòstic, i reclamen la fi del fracking i l’adopció d’energies renovables. Un catedràtic d’Enginyeria de la Universitat de Cornell, ex assessor de la indústria de gas i molt reconegut en el seu camp, explica que la fracturació no podrà ser mai segura perquè el ciment que es fa servir per contenir les substàncies tòxiques de les perforacions no pot contenir el verinós gas metà, que en escampar-se contamina totes les reserves d’aigua subterrànies. Un altre catedràtic recomana al govern que aturi per complet les perforacions per obtenir carbó, petroli i gas natural i opti per energies renovables com l’eòlica, la solar, la geotèrmica, la hidroelèctrica i la de les marees, que ben gestionades serien suficients per satisfer les necessitats energètiques del país. Per desgràcia, no sembla gens probable que els alts càrrecs polítics facin gaire cas de tots aquests advertiments. Les recompenses econòmiques immediates pesen més que els dictàmens de la consciència i la raó.

Sí hi ha alguns polítics responsables als ajuntaments i a altres càrrecs de proximitat. Veuen la destrossa que s’està produint, i decideixen intervenir empesos per sentit del deure. Fox deixa expressar-se algunes d’aquestes persones honestes, que no poden elevar les seves demandes i queixes a instàncies més altes de l’estructura política. Un alcalde explica que tres anys enrere era republicà (i ser això, segons molts, equival a ser d’extrema dreta), i que ara és independent. Que els republicans, instal·lant pous a terrenys de particulars, han vulnerat un dels principis fonamentals del país i del partit: el respecte a la sacrosanta propietat privada. Declara que se sent obligat a complir el seu deure com a ésser humà i com a ciutadà dels Estats Units, i a lluitar amb tots els seus recursos (que no són gaires) contra el fracking.

A Gasland, Fox visitava moltes persones que havien vist les seves terres i vides destruïdes a causa de fracturacions properes. Ara en visita algunes que ja coneixíem, i ens en presenta de noves. Kindra Andersen, la dona d’un pescador, expressa la veu de la consciència indignada que al primer documental estava representada pel granger Fenton i per Fox mateix. Persones que havien optat per viure a la natura i criar els seus fills en harmonia amb el medi es troben que les companyies de fracking els han destruït l’hàbitat i les il·lusions. Arnesen afirma: “Aquest és el lloc on vivim, on mengem, on dormim, és la nostra llar”, “volíem integrar-nos en la natura, és per això que som aquí”. No tan sols visita persones amb consciència i sensibilitat ecològica; també va a veure un caçador que té la sala plena de trofeus com ara un gran cérvol i altres mamífers, i un ric de Texas propietari d’una mansió de luxe, amb salts d’aigua al jardí i tot. Tots dos li ensenyen que l’aigua de casa seva és inflamable, no és bona per a res. Ni tan sols per regar el jardí: fer-la servir per a la gespa és com abocar-hi benzina, de tan inflamable que és. Les seves cases de luxe s’han convertit en polvorins.

En un dels retorns a la seva casa a la vora del riu Delaware, Fox es troba que han instal·lat quinze pous d’extracció a la zona, un molt a prop d’on viu, d’on cuina. Els Estats Units s’han lliurat a una orgia de fracking, les companyies perforen pous pertot arreu. És un malson diürn.

Les companyies extractores controlen una extensió de territori superior als estats de Califòrnia i Florida junts.

Trenta-quatre dels cinquanta estats que componen el país ja permeten fer perforacions horitzontals als seus territoris: el 2014 hi havia entre un i dos milions de pous d’extracció de gas i petroli als Estats Units. Segons Fox, les companyies extractores controlen una extensió de territori superior als estats de Califòrnia i Florida junts. No costa gens sospitar que els respectius polítics han estat degudament untats per permetre una pràctica que els científics independents han demostrat que és nociva per a la terra, l’aigua, l’aire i els éssers vius. La intervenció industrial massiva i violenta està redefinint el paisatge del país. En molts estats hi ha milers de pous que han infringit totes les regulacions ambientals. Els camions traginen les substàncies letals –milions de litres d’aigua amb productes tòxics dissolts– amb total impunitat. L’aigua ha deixat de ser potable. Els aqüífers estan malmesos, possiblement per sempre. Estudis científics han demostrat que els pous de les companyies extractores han originat terratrèmols entre Ohio i Arkansas.

Els aqüífers estan malmesos, possiblement per sempre.

Barack Obama encara promou el gas natural i el fracking com un pont cap a energies més netes. Si això continua així, ja no caldran. L’única sortida possible, ens diu el director, és reinventar la democràcia. Aquesta que hi ha ara ja no és més que un aparador que tenen els grans grups econòmics per enganyar la gent. Com afirma Fox, “ja no es tracta de fracking. Es tracta del nostre sistema de govern, i de canvi climàtic”.

FITXA